dilluns, 24 de juny del 2013

Els primers anys (I)

Aquell hivern va ser particularment dur i fred.

Al capdamunt del poble, les restes del castell despertaven un dia més cobertes de neu mentre contemplaven els primers vilatans que, ben abrigats, sortien de casa per anar a donar de menjar al poc bestiar que quedava al poble durant aquells mesos.   
                     
Quants anys portava aquesta fortalesa observant l’anar i venir de la gent d’aquest petit poble d’alta muntanya! Ja a principis del segle XI diuen que el comte Artau I de Pallars Sobirà se n’apoderà per defensar la vall dels atacs del Comte d'Urgell.

A mida que avançava el matí, el fum de més de vint xemeneies oferia un espectacle de dansa que es podia veure enlairar-se cap al cel en perfecte sincronia.

El silenci que regnava a aquelles hores es va veure de sobte trencat pel plor d’una criatura. Venia del bell mig del poble, d’una de les cases a tocar del camí de l’església. Per fi havia nascut la tercera filla d’en Joan i la Mília, la Rosita. Era el 20 de febrer de 1922.

Aquell mateix any, el Pallars Sobirà tingué la seva primera carretera moderna que travessava el Port de la Bonaigua cap a la Vall d’Aran. I ben lluny, a Les Corts de Barcelona, el barri que acolliria a la família molts anys més tard, el FC Barcelona inaugurà el seu estadi de futbol per a 30.000 espectadors.

Continuarà...